Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 6738/4Darrera versió: 21.03.2022

Títol

Verb caure en sentit pronominal: caure's o caure?, es cau o cau

Resposta

Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.

Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:

Les fulles dels arbres cauen (i no es cauen).
Ja li han caigut totes les dents de llet
(i no se li han caigut).
Els exploradors han caigut a terra de tan cansats que estaven
(i no s'han caigut).

Cal no confondre aquest ús pronominal del verb caure, que és inadequat, amb l'ús adequat de pronoms febles reflexius de persona, que són necessaris en determinats contextos. Per exemple, a la frase M'ha caigut l'ungla del dit gros el pronom em fa la funció de complement indirecte i és necessari: l'ungla del dit gros ha caigut a mi. En canvi, no és adequada l'oració Se m'ha caigut l'ungla del dit gros.

 

Classificació

Categoria
Sintaxi
Abreviacions